Centenars de manifestants homenatgen Patrícia Heras a plaça Sant Jaume després del passi de Ciutat Morta a TVC
Emotius parlaments de Mariana Huidobro, Sílvia Villullas i Xavier
Artigas. Exigeixen la reoberta del cas i una investigació de les
pensions vitalícies als policies condemnats per tortures greus
Mariana Huidobro dirigeix paraules emocionades a la gent concentrada
El passi al Canal 33 del documental Ciutat Morta, malgrat els
cinc minuts de censura per ordre judicial, ha estat tot un èxit. S'han
fet projeccions públiques a més de 300 locals distribuïts per tota la
geografia catalana i, a l'espera de les xifres d'audiència definitives,
de ben segur que s'han superat els 42.000 espectadors que va tenir
l'emissió de Pa Negre, al mateix programa Sala 33 de la televisió
pública. Només amb els passis a casals i ateneus s'ha superat la xifra
de 10.000 espectadores. Un cop finalitzada l'emissió per les xarxes ha
circulat com la pólvora la convocatòria de vetlla amb espelmes a la
plaça de Sant Jaume, en homenatge a Patricia Heras. Des de la Ronda de
Sant Pau s'ha fet una manifestació que ha travessat el Raval encapçalada
per la pancarta “Prou brutalitat, prou impunitat”. Molts crits
recordaven a Juan Andrés Benítez, Ester Quintana i les preses
anarquistes. La plaça de Sant Jaume conservava el silenci tot i que hi
anava arribant gent que cridava “4F, ni oblit ni perdó”. Un cop dins la
plaça la imatge dels ciris encesos a les portes del consistori congelava
la respiració. A primera fila de l'acte les familiars i les amigues
de Patrícia Heras i de Rodrigo, Àlex i Juan.
En
nom del conjunt de familiars i amigues de les principals víctimes del
cas ha reclamat que s'investigui tot de nou i que es reobre el procés
judicial
Amb un improvisat equip de so s'han fet els parlaments.
Mariana Huidobro, mare de Rodrigo Lanza ha agafat la paraula molt
emocionada “Ara que som aquí recordo els mesos que vam cridar que volíem
justícia davant les portes de l'Ajuntament, però hi havia un mur un
gran mur que no podíem travessar. Mai m'hauria imaginat que podríem
arribar fins on som ara, gràcies a totes, gràcies a tota la gent
preciosa i maca que ens ha ajudat”.
Familiars, amistats de la Patricia, així com persones anònimes van exigir que es reobri el cas / Victor Serri
Sílvia Villullas,
amiga de Patrícia Heras ha parlat entre llàgrimes. “Penso en el passat
però penso també en el futur i ara penso en les companyes anarquistes
que estan preses. Estic molt emocionada i tot plegat em porta a pensar
en Patri i encara que jo pensava que estava molt lluny està més a prop,
està aquí amb nosaltres. Gràcies a totes vosaltres per estar amb
nosaltres aquí”.
Xavier Artigas, codirector del documental ha
aprofitat per recordar que el cas 4F no s'acaba aquí i que molta gent
encara ha de respondre interrogants que són sobre la taula: “com pot ser
que els agents condemnats per tortures tinguin jubilacions vitalícies
de fins a 1800 euros? Ens ho ha d'explicar Xavier Trias”. En nom del
conjunt de familiars i amigues de les principals víctimes del cas ha
reclamat que s'investigui tot de nou i que es reobre el procés judicial.
Eren quarts de tres de la matinada quan s'ha donat per desconvocada la
concentració. Els ciris i les espelmes, però, han seguit cremant i
posant llum a les portes de l'Ajuntament de Barcelona.
Acabamos de acompañar a Rodrigo a la cárcel de Quatre Camins
a firmar el término de su condena de cinco años.
Han sido en realidad casi siete largos y durísimos años
desde que el 4 de febrero del 2006 se confabuló el montaje que condenó
injustamente a nueve chicos…
Pocas palabras para compartir la emoción de este momento, la
alegría de tener a “mi peque” ya tranquilo en casita, la sensación enorme de
terminar una verdadera odisea.
Gracias a tantas, pero ¡tantas! personas que han estado con
nosotros.
Gracias a nuestras amigas y amigos que no han fallado y han
estado con nosotros a veces en silencio, a veces con abrazos, otras con
acciones, siempre tratando de ayudar.
Gracias a mi familia
Gracias a los abogados que fueron amigos.
Gracias a personas que desde varias agrupaciones nos han
tendido una mano, y han estado cada vez que he llamado por teléfono pidiendo
ayuda.
Gracias a esas personas que no conozco pero que se acercaron
y nos abrazaron y le escribieron cartas a Rodrigo cuando lo necesitaba.
Si hubo algo positivo en todo es que no puedo nombrarlos
porque fueron muchas y muchos los que hemos estado en esto ¡gracias de corazón!
En el brindis por la libertad del Rodri recordar a los que
no pueden brindar con nosotros, recordar a las presas y presos y recordar
especialmente a la Patri.
Por ella y por tantos, decirles que seguiremos en la lucha
para que, aunque no se haga justicia, al menos se sepa que no se hizo.
Un abrazo enorme, con los nuevos vientos de LIBERTAD!!!!!
